L’exposició Orientar-se en la foscor més absoluta és al Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, del Juny fins a l’Octubre de 2023 en el marc de l’exposició “Fer créixer plantes en l’obscuritat” comissariada per Ingrid Guardiola.
Orientar-se en la foscor més absoluta se situa a la fina línia entre la reproducció de les realitats físiques i la creació de noves realitats als entorns virtuals d’Internet. En un moment en que les infraestructures d’Internet amenacen la sostenibilitat del planeta apareixen paradoxalment eines tecnològiques que, basades en la natura, intenten generar noves imatges d’aquesta amb la fi de dur-les a la virtualitat. La tecnologia Bat-Sense s’inspira en els sistemes d’ecolocalització dels ratpenats per crear imatges satel·litals o 3D, malgrat que l’amenaça d’extinció d’aquest mamífer per la urbanització del planeta és un dels símptomes del col·lapse ecològic en el que les infraestructures d’Internet participen. El ratpenat, capaç d’orientar-se per clicks en la foscor més absoluta com quan l’humà navega pel vast Internet, és el punt de partida per recórrer la reproducció del propi món natural a la virtualitat.
Full de sala de l’exposició clickant aqui. Fotografies de Carles Palacio.
Text curatorial d’Ingrid Guardiola:
Partim d’una ficció especulativa, d’una simple pregunta: Com es pot generar vida en un entorn sense llum, sense energia?
El planeta Terra es troba davant del conflicte d’una pobresa energètica cíclica que s’ha cronificat. És una pobresa en l’àmbit de gestió, explotació i comercialització de recursos (combustibles fòssils, aigua, gas, minerals, energia solar…), però també personal: no tenim energia —física, mental, emocional— per fer gaire res més del que ja fem. L’excés de demanda energètica d’un sistema basat en la producció de creixement il·limitat té els dies comptats. El burn out individual i planetari és un fet. “Fer créixer plantes en l’obscuritat” reflexiona sobre la nostra relació amb la tecnologia i l’energia, però allunyant-se de la perspectiva acceleracionista, solucionista o catastrofista. No ens fan de mirall ni els miracles ni la fi del món.
La liberalització del mercat energètic a finals dels noranta i principis del nou segle, l’acumulació de riquesa en les “zones de sacrificis” (guerres, zones nuclears, parcs eòlics…) i l’extrema dependència de dispositius tecnològics de permanent consum energètic, han fet que l’energia sigui un dels grans reptes del segle XXI. Si en el segle XX pagàvem els consums per no saber (domiciliàvem el rebut per prémer un botó i que tot funcionés), ara toca saber per assumir una responsabilitat individual, però sobretot col·lectiva i industrial; i també per plantejar solucions immediates i a llarg termini a aquesta relació tòxica.
“Fer créixer plantes en l’obscuritat” parteix del context d’una modernitat crítica, aquella que té en compte la humanitat i les vides no humanes des de la seva interdependència. L’exposició es pregunta sobre com cartografiar les infraestructures que sostenen una part de la nostra tecnologia i com entendre la seva implicació material i causal en el relat de la biodiversitat. Es tracta d’observar, analitzar i recrear aquestes tecnologies perquè, tal com ja apuntava Bruno Latour, mai vam ser moderns del tot si aquesta modernitat implicava l’ecocidi.
L’exposició també s’interroga sobre com podem utilitzar aquesta tecnologia per crear relacions més sostenibles, més poètiques i més vitals amb el món no humà. La seva il·luminació vetlla per oferir un model creatiu i sostenible alhora. Alguns aspectes que s’hi analitzen: les terres rares de les illes Canàries, la pèrdua de biodiversitat a partir d’una analogia entre els insectes i els microxips, la relació entre els ratpenats i els mons virtuals; també, fer créixer plantes en un context d’obscuritat, contemplar de nou les estrelles, observar els animals salvatges i les càmeres de seguiment, mirar les deixalles de l’estratosfera des del Punt Nemo.
