Arca de memòria digital de Núria Nia, Bòlit Mentor 2023

NÚRIA NIA
Arca de memòria digital
Instal·lació, 2023
Impressió, publicació, àudio i dos monitors amb compilació de
vídeos en loop.“Imagina que Internet està a punt de desaparèixer. Quins vídeos salvaries de
la xarxa?” Amb aquesta proclama d’un imminent col·lapse digital, Núria Nia ha
convidat als alumnes de 4rt d’Eso de l’Institut Carles Rahola de Girona a
reconsiderar el que creuen indispensable de la xarxa. Tot un exercici d’ecologia
visual tant pel que implica triar unes poques opcions entre la oferta oceànica
d’Internet, com pel fet d’imaginar què podria resultar realment necessari en
aquest nou escenari post-apocalíptic. En aquest possible futur distòpic no
sabem si hi haurà electricitat; cosa que també convida a preocupar-se pels
suports que podrien mantenir la informació accessible. El resultat és una nova
versió del mite de l’arca de Noè que, en aquest cas, es proposa com a
salvaguarda de la fràgil memòria digital. Concretament, tot un conjunt de
videotutorials extrets de youtube transcrits en una publicació i una compilació
de vídeos, cançons i films, com també la narració en veu amb consells que
podrien resultar indispensables per la nostra supervivència i la nostra felicitat
en una vida sense Internet.

“Com sobreviure a la natura”, “com fer un hort des
de zero”, “com encendre un foc per fricció”, “cosir amb 5 puntades bàsiques”,
“tècniques de relaxació”, “consells de maquillatg” o “els millor vídeos de riure”,
entre d’altres exemples, donen un indici de la visió dels participants d’aquest
futur hipotètic.

Instal·lació exposada al Bòlit el Maig de 2023 comissariada per Marta Dahó en el projecte Bòlit Mentor 2023 a la exposició “On Es Recolzen les Imatges”.

Consulta el full de sala aquí.

Fotografies de Carles Palacio, Bòlit

Premsa:

“On es recolzen les imatges? Què necessiten per aparèixer i esdevenir? Podria
semblar una pregunta banal tenint en compte el moment actual de sobreabundancia
de productes visuals. No obstant, el fet que els dispositius tecnològics no només
estiguin capitalitzant la producció i la difusió d’ imatges, sinó també la comprensió
del que són, ens semblava prou determinant com per plantejar el treball amb els
estudiants en torn a aquesta pregunta central que dona títol al Bòlit Mentor
d’enguany. Un treball que s’ha volgut desenvolupar atenent tan a la necessitat de
comprendre els efectes i funcionaments de les imatges que circulen amb més força
entre ells –és a dir aquelles que perfilen les seves temporalitats d’atenció i que
configuren l’esfera dels seus desitjos–, com també d’aquelles que ajuden a obrir
espais alternatius en les hegemonies visuals actuals i a imaginar la realitat amb més
participació i agència.
Dos consideracions fonamentals ens animaven a orientar el projecte en aquesta
direcció. D’una banda, el fet que la disponibilitat exponencial d’imatges sembla
sostenir-se en una dimensió suposadament desmaterialitzada i neutre, desvinculada
de la magnitud dels seus efectes al mediambient. De l’altre, la idea que, més enllà
dels mòbils, els ordinadors o altres artefactes analògics, un cos o una comunitat
d’essers vius també poden configurar imatges. Imatges que impliquen altres formes
sensibles de mirar, estar i percebre, com també altres relacions i maneres d’ocupar
l’espai.
Tenir en compte la materialitat de les imatges i allò que les recolza no passa, doncs,
per restringir el seu sentit al de mers objectes en sèrie que envaeixen el món, encara
que aquests siguin els artefactes més vistosos. Suposa, en canvi, emfatitzar quins
vincles contribueixen en teixir en un món en el qual som tots interdependents. És
partint d’aquestes premisses i del que pot posar en joc un gest, un cos, una càmera
o un programa informàtic, que la proposta general del projecte ha arrelat en la
necessitat de repensar amb els estudiants quin rol poden tenir les imatges, com
també quins automatismes estan limitant la nostra imaginació.
Cadascun dels grups d’alumnes, en diàleg amb els artistes convidats, ha rodejat
aquestes qüestions posant al centre allò que la pròpia experiència d’estar junts ha
permès, sense donar res per fet. És a dir, no tant buscant formes de representar
quelcom ja sabut, sinó atenent al que s’anava conformant amb el propi procés
col·lectiu. És gràcies a aquest temps compartit que tots ells han obert escletxes en la
reflexió sobre les imatges que ens ajuden a pensar el nostre present des de noves
posicions. En Roc Herms i el seu grup d’estudiants del Institut Sobrequés de Girona
ho han fet assajant de quines maneres la pràctica artística pot ajudar a posar llum en
la situació tan complexa que es configura actualment amb la irrupció de la
intel·ligència artificial com a eina cada cop més omnipresent. Un aspecte que també
ha centrat la recerca dels alumnes de l’Institut Josep Brugalat de Banyoles amb Erik
Estany Tigerström incidint, més específicament sobre les lògiques ambles quals
funcionen els models de generació d’imatges a partir de textos i com de
problemàtiques poden arribar a ser aquestes traduccions. Per la seva banda, Núria
Nia ha proposat als alumnes de l’Institut Carles Rahola de Girona seleccionar allò
que salvarien d’Internet front un imminent col·lapse digital. Un exercici que obliga a
interrogar-se pels suports on es recolza la fràgil memòria digital alhora que ofereix
un indici de la visió dels adolescents sobre aquest futur hipotètic. Per Bàrbara
Sánchez Barroso, en canvi, la aposta llançada al grup d’alumnes de l’Institut Castell

d’Estela ha estat la de sortir a caminar pels voltats d’Amer descobrint tot el que pot
passar quan els mòbils estan apagats i l’única eina de registre és una antiga càmera
de 16mm.
A tots els artistes, alumnes, professors i a tot l’equip del Bòlit, un profund agraïment,
per tot el que heu fet possible”,

Marta Dahó

núria nia

artista i comissària d'arts digitals

Instal·lació Arca de Memòria Digital, El Bòlit