Mirar com un satèl·lit i medir distàncies. Encarnar fragments de dades i desorganitzar-los. El cos físic dialoga amb la seva pròpia imatge digital en viu o diferida, així com amb la mirada zenital de la cultura de la imatge per satèl·lit.

Producció: Citlali Hernández, Núria Nia
Fotografies: Andrés Costa, Arnau Rovira
Música: Linalab y Erreopeo

Octubre 2021 al Festival Ecoss, Fabra i Coats

Gener 2022 al Satelifest, Hangar

Performance fruit del projecte Cos Satel·lital en les que s’han esdevingut tres accions des del cos que exploren conceptes del ciberfeminisme, la telepresència, la intimitat i la privacitat (Òrbita #0), la imatge satel·lital, el cos en diferit, i les dades personals (Òrbita #1), i l’autonomia maquínica, la presència o absència del cos en imatges tridimensionals, i múltiples espais en simultani (Òrbita #2).

Cos Satel·lital és un projecte dut a terme per Citlali Hernández i Núria Nia que a través del pensament col·lectiu, la investigació performativa i l’audiovisual, explora el concepte del “cos digital” deixant una pregunta oberta: quins distància separa el nostre cos físic del nostre cos digital? Superestructures, matèries vives, carns i materials inerts interactuen en aquest procés de múltiples formes tot explorant la convivència de la virtualitat a la pell. Projecte recolzat per la VI Beca de recerca artística Fundació Banc Sabadell-Hangar 2021

+ a: www.orbita.hangar.org